La universalització de l’assistència sanitària

alcalde2webArticle d’Enric Llorca, alcalde de Sant Andreu de la Barca

En aquests moments el Parlament està elaborant una nova llei d’universalització de l’assistència a Catalunya, que restableix la situació que vivia el nostre país abans de la llei actual de sostenibilitat del sistema sanitari i que va incidir sobre dos aspectes prominents de l’assistència sanitària limitant-la als assegurats i beneficiaris de la Seguretat Social i restablint el copagament.

En el debat de l’actual llei des de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) hem proposat que tothom que tingui una residència efectiva a Catalunya tingui dret a la prestació sanitària, independentment que estigui o no empadronat, amb l’objectiu que els col·lectius més febles i en risc d’exclusió social es puguin beneficiar d’una assistència sanitària integral i continuada, que inclogui l’atenció en l’àmbit de la primària i de l’hospitalària i reculli l’aplicació dels programes de salut pública, de promoció i prevenció de la salut.

D’aquesta manera, proposem un canvi en la forma d’accés beneficiant els més febles socialment i un canvi en la qualitat de l’assistència, que nosaltres creiem que seria més oportú parlar de l’assistència de la salut, terme més ampli que inclou els aspectes anteriorment esmentats.

Finalment, considerem que aquests dos canvis han d’anar acompanyats del finançament del 100% de la despesa sanitària i farmacèutica per aquests col·lectius socialment febles, que poden trobar en el copagament un obstacle per al tractament de les seves patologies.

Així doncs, des de l’administració local, preocupats per tots els nostres veïns defensem que tots tinguem un dret universal a la salut, entesa com una atenció integral i continuada.

Vull acabar aquestes lletres amb una frase que em va ensenyar l’equip d’economistes per a la salut: “La salut té un cost, però no té preu”. Una vida no té preu i la societat ha d’estar disposada a saber el que costa salvar-la.